divendres, 25 de novembre de 2011

Els llibres i la Rosa

Els llibres sempre m'han envoltat. Allà on anava jo m'acompanyava el llibre de torn. M'ha agradat tenir-los sempre ben ordenats, potser per això he acabat sent bibliotecària. També és cert que alguns feien cua a sobre la tauleta, com aquell que espera el torn a la carnisseria. Altres els tenia a sobre la taula per tornar a la biblioteca. En general tot molt controlat.

Però amb en Marc tot és diferent. Ara hi ha contes a tota la casa, escampats, fins i tot alguns de trencats: una pàgina a l'entrada, l'altra a la cuina i la resta amb les joguines. Un desordre d'aquells de caure de cul! A més ara la lectura a casa ja no és silenciosa, ara és en veu alta, teatralitzada, interactiva i en comunitat, podríem dir que és una lectura 2.0. Per tant s'ha acabat llegir mentre bull la pasta o es fa la verdura. També és difícil llegir abans d'anar a dormir, la son sempre guanya la partida. Encara més difícil és llegir al sofà, tranquil·lament i amb silenci. Només hi ha un lloc a la casa on hi tenim llibres, revistes i publicitat del Lidl. Sí, sí, allà on molts hi llegim: al "quarto" de bany! És el lloc on ara mateix hi tinc esperant el proper llibre del club de lectura, algun Mortadelo i un llibre especial.

La Rosa va demanar a la Pilarín que me'l dediqués.
Ella sabia que m'encantava nedar i que de tant en tant em feia una trena.
 El vaig recuperar aquestes vacances de setembre, quan vam endreçar les últimes caixes de llibres al prestatge. És un llibre de quan era petita. Me'l va regalar la Rosa de Vic, una amiga de la família que venia a passar les vacances d'estiu a ca la meva àvia. Sempre m'explicava contes i cada any em regalava un llibre. Un estiu em va regalar, com a bona vigatana que era, La Història de Catalunya, de l'Oriol Vergés i il·lustrada per la Pilarín Bayés. Ara el rellegeixo: la Pilarín sempre m'ha agradat com dibuixa, sempre amb tants de detalls. I la història...bé, sempre va bé fer-hi un repàs.

Un homenatge a la lectura i un record per la Rosa: una de les persones que m'han ensenyat que llegir és bo, educatiu, però sobretot divertit.

4 comentaris:

  1. Els llibres són com els bons amants: en saben tots els nostres secrets, però els callen per amor a la lletra. És un plaer entrar a casa teva.

    ResponElimina
  2. Gràcies Cantireta! També ho és entrar a la teva, tot i que no hi escric massa res, sempre hi apunto un "genial". Records des de la Vall d'Aro!

    ResponElimina
  3. La Pilarín Bayés és, sens dubte, un dels records més dolços de la infància. Sap captar tan bé la visió dels més petits! Totes les seves persones són simpàtiques. Quina sort tenir una dedicatòria seva!

    PD: També llegeixo al bany. Hi ha bona llum i no em puc distreure amb res. Jaja!!

    ResponElimina
  4. :) És dels pocs racons que em queden per poder llegir tranquil. Quins records el llibre de la Pilarin!! Jo tinc dedicat "La Petita Història del Correu."

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...