dimarts, 15 de setembre del 2009

Confessions (i II)



Ja sóc a la recta final de tota aquesta història de les oposicions. Ja s'acaba, per sort! Puc dir que finalment he aconseguit treure el costat positiu de tot plegat, no sense ajuda:


-El got mig ple de la Marta.

-Els ànims de l'Angelina i el seu afany per les oques.

-La sensibilitat de companys de professió, com l'Esther, en David, la Montse, la Mercè, la Isabel...

-La incondicionalitat dels usuaris com en Tatay, l'Àngela, la Judit i tants altres que m'han donat suport.
-Les converses amb amics: la Marta, l'Òscar, l'Esther... Com ajuda una conversa a temps!

-La meva família, sempre al meu costat.

-I l'Eduard. Ell m'ha ensenyat, sense ni una paraula, que per estudiar cal descansar i tenir moments d'esbarjo, sinó tot es veu negre. Bé, també he de reconèixer que cuina com els àngels i això aixeca els ànims a qualsevol!


Una curiositat: per molts estudis i feines en joc que hi hagi no deixaré mai de tenir un llibre a la tauleta. Per coses de la vida vaig acabar el de l'Anna Gavaldà, Junts i prou i just en aquell moment em va venir a les mans Les edats perdudes, de la Judit Pujadó. Quina sort la meva! Podré acabar de preparar-me les oposicions acompanyada d'una de les usuàries més especials de la nostra biblioteca. Judit, si estàs llegint vull que sàpigues m'encanta la teva novel·la i que la penso recomanar a tothom, comprar-me'l i demanar-te'n una firma, una dedicatòria i una abraçada!


Com que no m'acomiado pas, ni penso desinflar-me com un globus al final d'una festa, us puc prometre que aviat us parlaré d'aquest llibre, de la tardor, us posaré fotografies de la Vall d'Aro i estaré més activa que mai: passi el que passi estaré un temps llaaarg sense tocar un llibre de dret administratiu (a no ser que l'hagi d'endreçar al prestatge de la biblioteca, és clar!).


Un petó a tots i fins el dia 2 d'octubre, és a dir JA!

dimarts, 8 de setembre del 2009

Vespre

El vespre sempre ha estat la meva hora preferida. Després d'un dia d'activitat arriba la clama, l'hora de trobar-se amb la família per sopar, per comentar com ha anat el dia; al bon temps sents les orenetes que xisclen i respires una mica d'aire fresc, una treva després d'un dia de calor intensa i xafogosa. Amb la fred és l'hora d'encendre el foc i preparar una sopa ben calenta, és l'hora d'arreplegar-se davant del caliu i fer una torrada i una mica d'escalivada, és l'hora de... Ui! Em sembla que ja enyoro la fred i la pluja. Només espero que no es facin pregar gaire, mentrestant gaudiré dels vespres de setembre:
a un costat el dia es va fonent,
a l'altre costat la nit comença a prendre protagonisme.

dijous, 3 de setembre del 2009

Adobant xarxes

Xarxes i més xarxes, dia rere dia. No s'acaba mai. Sempre n'arriba alguna de marc a punt per adobar (o remendar). Però potser un dia s'acabaran, potser un dia ja no caldrà pescar més, potser un dia em despertaré i m'adonaré de com la vida no para de donar voltes.En aquests casos un barret de cop et pot ajudar a acceptar les batzegades que et dóna la vida.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...