divendres, 12 de juny del 2009

Sopar de luxe

Ja fa una setmana que la Marta va marxar a la Índia. Estarem un any sense veure-la, o potser més. Per poder passar una estona tots els que l'estimem junts amb ella vam fer un sopar al museu del Ratpenat. L'escenari no podia ser millor: la reproducció d'una cuina-menjador d'una casa de pescadors de Sant Feliu. Vam menjar un carpaccio de bacallà boníssim, unes amanides que bueno..., unes truites que déu n'hi do i unes postres súper llamineres. Però el millor va arribar després amb una sobretaula de cançons de taverna, havaneres i acudits de tot tipus. Una vetllada inoblidable, com les que no es fan a Sant Feliu des de l'època de les tavernes.

Sabem que la Marta està bé, que està veient tot un nou món davant els seus ulls, que aprendrà moltíssimes coses, però sobretot que no oblidi que aquí l'esperem tots per fer tantes o més vetllades com aquestes. Una abraçada des de la Vall d'Aro, Marta.

El món d'un color

Segons l'Albert Espinosa a la vida tots tenim un color que predomina, per ell és el groc i així ho va escriure al seu llibre "El món groc". De moment jo no puc parlar de cap color en concret, potser no m'hi he fixat prou, potser m'agraden massa colors... però fa unes setmanes vaig veient com el paisatge està canviant: els colors verds van passant a colors terrosos. En aquest paisatge preestiuenc i càlid m'ha cridat l'atenció un color:



Si hagués de triar un color pel meu petit món triaria
el color de la flor de magraner.

dimarts, 9 de juny del 2009

Cares del món

Avui m'agradaria poder regalar una cara del món a un company blocaire que en fa col·lecció. És una cara que vaig trobar a Granada, justament a l'Alhambra.

Aprofito per felicitar-lo per la feina feta al seu bloc i per les idees tant bones que té.

Una abraçada, Jesús!

dimarts, 2 de juny del 2009

A la barana dels teus dits


A la barana dels teus dits, mare,
vaig veure el món per primera vegada.
Quan vaig fer-me gran, sense voler,
els teus dits traspuaven aire lliure, fresc,
argentat, suau, blau,
però també roig, boig, vertiginós.

No hauria volgut mai saltar aquella barana,
no hauria abandonat aquells dits, mare,
però la vida és així, com la mar, moguda i plana;
jo ara sóc una aprenent de l'amor i l'odi,
d'aventures i desventures,
d'un bon dia i d'una mala tarda;
però qui no enyora ser una petita nena,
quan tu, mare, poses els teus dits de barana?


Per la meva mare
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...